Juntament amb la ràdio 'mare', Catalunya Ràdio, les emissores de la Generalitat han tingut com un dels seus principals actius periodístics la seva presència directa al llarg del territori català. Tanmateix, crec que a partir de l'acomiadament dels que formavem part de la xarxa de corresponsals deixarà de ser així.
Com a mínim en part, perquè, per molta professionalitat i ganes que hi posin els treballadors de la casa -de les quals no en dubto-, en cap cas podran arribar, ni amb la rapidesa ni en molts casos fins al moll de la notícia, on arribàvem els corresponsals. Es tracta d'un simple tema de capacitat logística. I hi arribàvem a qualsevol hora, fins i tot de matinada.
Perdoneu que personalitzi, però haig de deixar escrit que al llarg de la meva corresponsalia a la comarca del Baix Penedès, iniciada l'any 2000, no han estat pocs els casos en què companys periodistes d'altres mitjans m'han trucat ràpidament per demanar alguna dada o contacte sobre alguna notícia important que havia emès una estona abans per antena.
“Catalunya Informació, la ràdio de referència”. Fins ara, era ben veritat. A partir de dimecres, però, se'm fa difícil pensar que, com a mínim al Baix Penedès, continuï sent així. I em sap molt i molt de greu.
Escric aquestes línies diumenge al vespre, després d'una jornada grisa, plujosa i trista. És l'últim cap de setmana que hauré estat el contacte de Catalunya Ràdio al Baix Penedès en els darrers tretze anys. Sempre disponible per si passava res a la comarca de la qual informava.
I ho lamento. Lògicament a nivell personal, però, sobretot, em sap greu pels molts oients que es queden sense un periodista al territori a punt sempre d'explicar el que els és més proper. Sovint hi havia persones que tot fent broma em deien: “m'agrada dutxar-me amb tu . Evidentment, fent referència al fet que sentien per Catalunya Ràdio o Catalunya Informació una de les meves cròniques matinals. Ara deixarà de ser així.
Aprofito aquest espai per acomiadar-me de tots aquells oients que em feien comentaris sobre la meva feina, als molts més que ni tan sols no conec i, és clar, vull agrair-los a tots, de tot cor, la seva fidelitat i confiança.
També agraeixo a tothom que alguna vegada, en voler donar una notícia, ha pensat en mi perquè ho fes saber a través del mitjà públic que representava, mitjà al qual hi dedicava tota la meva il·lusió professional.
A partir d'aquest 1 de maig, data en que entrarà en vigor l'acomiadament de tots els corresponsals que segons els dirigents de Catalunya Ràdio hi col·laboràvem “esporàdicament” (no vull ni tan sols respondre aquesta percepció absolutament falsa, perquè ningú a l'emissora no pot dir que no haguéssim atès diligentment a qualsevol dia i hora la petició que ens mobilitzéssim per l'emissora).
De ben segur que els oients dels Baix Penedès ho tindran una mica més difícil per saber a on i a qui trucar perquè les emissores de la Generalitat facin d'altaveu de les seves activitats. N'estic segur d'això, de la mateixa manera que em sap greu. Molt de greu.
Acabo agraïnt públicament la confiança que m'han demostrat també tota la gent de 'la casa', començant, és clar, pels treballadors i treballadores de Catalunya Ràdio a la delegació de Tarragona.
Gràcies companys, gràcies oients i que les retallades als mitjans públics acabin ben aviat. Pel bé de la democràcia al país que espero que ben aviat pugui caminar per si sol.
 |
| Ricard Vinyals, corresponsal del Baix Penedès |
