Cercar en aquest blog

26 d’abr. 2013

Emotiva Carta oberta a Brauli Duart, de la corresponsal al Pallars Marta Lluvich

Carta oberta al sr. Brauli Duart Llinares, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

‘’El dia 1 de maig deixaré de treballar per Catalunya Ràdio. No per voluntat. Desmantellen totes les corresponsalies de comarques. Em sap greu primer pel territori i després per jo i els companys. Quina pena i quina ràbia! El Pirineu s'està quedant mut''.

Aquest és el text que vaig escriure al facebook a les poques hores de rebre un mail en el que se'm comunicava que m'acomiadaven.

Fa uns 12 anys que treballo per Catalunya Ràdio. Els primers 7 anys ho compatibilitzava amb el diari La Manyana i des de fa uns 5 anys amb l'Agència Catalana de Notícies. Quan em van proposar treballar per l'ACN em van dir que era incompatible amb Catalunya Ràdio però després d'una llarga conversa amb els caps de l’ACN em van deixar continuar fent la feina que feia a Catalunya Ràdio. Només vaig esgrimir un argument per continuar col·laborant a la ràdio: el sentimental!! Volia que les notícies del Pallars continuessin tenint accent pallarès i que es fessin des del Pallars. Davant d’aquest argument em van dir que no em podien rebatre i així vam continuar endavant.

Ara, en rebre la notícia del meu acomiadament, em sap greu per raons sentimentals i també pel territori. En cap cas, però per raons econòmiques, donat que els ingressos que percebia per les col·laboracions no representaven sinó uns 3.000,00 € anuals.

El que m'ha sabut greu del mail del meu acomiadament és l’argumentació: ''...li comuniquem que, per raons d'ajustaments econòmics i operatius, a partir del pròxim 1 de maig, Catalunya Ràdio SRG SA deixarà de comptar amb les col·laboracions....''

Després de moltes trucades d'ànims i correus electrònics preocupats per qui hi hauria ara als Pallars vaig escriure al facebook: ''Gràcies pel suport!! Vull aclarir que m'han acomiadat de Catalunya Ràdio. Un complement a la meva feina a l'Agència Catalana de Notícies, on segueixo treballant i ara amb més ganes que mai. Com he anat dient el mal de l'acomiadament de Catradio no és econòmic (cobrava una mitjana de 250 euros al mes) és sentimental; per la pèrdua de visibilitat que patirà el Pallars i el pallarès. Per tant no em serveixen les raons pressupostàries. Diuen que enviaran un professional a la Val d'Aran i a l'Alt Urgell i aconseguiran arrelament al territori. Dels molts ''defectes'' que tinc precisament un és els 36 anys d'arrelament al territori. I una darrera reflexió de les moltes que podria fer: si ja costa ''vendre'' notícies des del territori imagina si ara ho han de fer des de Vielha, la Seu d'Urgell o Lleida. Sap greu!! De moment, des de l'ACN seguiré parlant del Pallars des del Pallars''.

Pel que fa als arguments econòmics, quatre dades: de Vielha (Val d’Aran) a Tremp (Pallars Jussà) hi ha 89 quilòmetres. Només en quilometratge i dietes ja sortirà més cara una crònica feta per un professional ubicat a la Val d’Aran que per una corresponsal de comarques ubicada al territori. Jo cobrava cada crònica a 17,5 € i sense cobrar quilometratge ni despeses de telèfon (ho pot comprovar en totes les meves factures).

De Vielha fins a la Vall Fosca n’hi ha 85 de quilòmetres. Fins a Àreu (Vall Ferrera) 76, fins a Llessui (vall d’Àssua) 81, fins al Castell de Mur uns 100 i fins al poble del Pallars que queda més aprop de l’Aran 41,9.

Aneu fent comptes!

Més enllà de les raons de quilometratge hi ha les de temps. Per fer els primers 40 quilòmetres és tarda més de 50 minuts. Tenim el Port de la Bonaigua que ens separa. Això si tot va bé perquè aquest any el Port ha estat tancat més de 40 dies seguits per culpa de la neu i els allaus.

Com he dit anteriorment jo cobro de Catalunya Ràdio una mitjana de 250 euros al mes. Igual que la resta de companys del Pirineu, Núria Castells, Carme Bonet o Guillem Lluch. Ara aquesta feina la faran dos persones de la casa. Amb uns sous que segur que superen amb escreix els 1.000 euros mensuals que cobrem entre els quatre corresponsals del Pirineu de Lleida; salaris als quals caldrà sumar-hi les despeses de desplaçaments i les d’infraestructura, despatx, cotxe, llum,… que els corresponsals del Pirineu posaven ells treballant des de la seva casa.

Jo no he tingut mai contracte ni dedicació exclusiva però sí que hi he dedicat totes les hores que han fet falta. I sense mitjans! La nostra unitat mòbil ha estat el nostre telèfon mòbil particular. He passat cròniques des del Port de Salau (a 2.000 metres) després de caminar 45 minuts perquè no hi ha accés rodat per carretera, he passat cròniques sentada en una pedra a tocar del riu Noguera Pallaresa seguint la baixada dels raiers o el primer descens de ràfting, n'he passat des del Port de la Bonaigua amb quatre dits de neu a la carretera i des dels peus de Montsent de Pallars (a 2.883 metres) el dia que s’ajunten els ramats a la muntanya...I mai m'he queixat, perquè era la meva feina i treballava pel territori que estimo.

Espero que aquesta feina es continui fent igual… Però la realitat dels Pallars des de la Val d'Aran segur que no és veurà de la mateixa manera. I des de la Seu d'Urgell tampoc. Em sap greu pel territori, perquè perdrem visibilitat, poca que en tenim ara! Em sap greu pel pallarès (la parla dels Pallars), perquè és un valor i un tret identitari del nostre ''país''. Em sap greu per la pròpia Catalunya Ràdio que perdrà un actiu amb els corresponsals comarcals. Em sap greu pels oients, i de manera especial per tots aquells que em reconeixen la veu i diuen que presten més atenció a la notícia perquè saben que quan surto es parlarà del Pallars.

Desconec la realitat d'altres zones però conec la dels Pallars i és molt diferent a la d'altres parts del territori català. Cal trepitjar el país per saber la seva idiosincrasia.

En els darrers temps al Pallars hem perdut els corresponsals del Segre, La Manyana, TV3, El Periódico... i no tenim cap ràdio local, ni cap diari comarcal. Hi ha territoris en què és notarà molt més que en altres els acomiadaments dels corresponsals comarcals. I un d'aquestes territoris serà el Pallars.

Fins aquí les meves reflexions.

Marta Lluvich, Corresponsal de Catalunya Ràdio al Pallars Sobirà i el Pallars Jussà