Ens vau acomiadar afirmant que prescindien de les nostres col.laboracions "esporàdiques". Va ser en un mail enviat per Francesc Cano, director d'Informatius de Catalunya Ràdio.
El Sr Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el mateix dia enviava una carta als alcaldes on deia que ara la cobertura de les comarques serà més eficient ja que es comptarà amb recursos propis per la cobertura de la informació local en la dinàmica dels serveis informatius de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, que fins ara es feia parcialment amb recursos externs.
I avui llegeixo que el Sr Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio ha gosat dir que, a partir d'ara, la informació territorial estarà garantida mitjançant treballadors a temps complet, mentre que els corresponsals ho feien "parcialment".
Ja n'hi ha prou!!!
Ni hem treballat esporàdicament, ni parcialment, ni a temps parcial. Què es creuen que som? Miri's bé els llistats de facturacions, Sr Riera i s'adonarà que de parcial, res de res. Vostè no sap ni qui som, ni què cobríem, ni com ho feiem.
Li ho explicaré: Per Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, molts, per no dir tots els qui erem corresponsals hem deixat d'assistir a festes familiars, hem deixat d'anar al cine o a prendre alguna cosa amb els amics, molt sovint; hem perdut amistats i parelles perquè era difícil compaginar-ho amb la feina, amb un mòbil que no parava de sonar per dir-te "ves aquí que hi ha tal..." "o mira què ha passat allà, t'hi pots apropar?"... "Pots esbrinar alguna cosa sobre tal?..." i així sense parar.
Ens han trucat a la una de la matinada, a les tres, a les cinc, a les sis, a mitjanit, sempre què volien perquè SEMPRE teniem el mòbil engegat i amb bateria. Ho fèiem perquè ens agrada aquesta feina, però aquest menysteniment continuat que estem rebent en els darrers dies per la seva banda, ens ofèn.
Hem cobert judicis de més de cinc hores, incendis de més de 10 hores, hem estat sempre al peu del canó i vostè gosa dir que treballàvem "parcialment"??? Li hauria de fer vergonya.
A un company li van cremar el cotxe durant una manifestació, una altra havia d'enviar cròniques de matinada perquè era quan acabava el ple (llarg) de la zona que cobria, una altra està invàlida de per vida per una tonta caiguda després de treballar 15 dies seguits per la ràdio... i en puc explicar molts i molts més de casos.
Sincerament, espero que aquells a qui s'adreça explicant-li aquest model meravellós que vol implantar (i que suposa el centralisme total perquè el que fèiem 30 no ho poden fer, per molt que ho intentin, 13), no el creguin. Espero que, en algun moment, tot torni al seu lloc.
El nou model suposa la desaparició del territori. Com ja s'ha dit moltes vegades, els 30 que ja no hi serem el dia 1 de maig, coneixem la gent de la zona i ells ens coneixen a nosaltres i sovint són els qui ens aporten les notícies.
Ens sentim ferits, tristos, indignats, enrabiats, menyspreuats, etc. No es pot tractar a la gent que s'ha deixat la pell per fer les coses bé i amb moltíssima professionalitat, com ho està fent.
De debó, les maneres han estat les pitjors. No ens mereixiem que ens fessiu fora, però molt menys que ens tractessiu així.
Atentament,
Núria Valls, corresponsal durant 14 anys de Reus, Baix Camp i el què convingués a Catalunya Ràdio
Marta Rodríguez, corresponsal del Gironès
Josep Ferrer, corresponsal durant 14 anys del Baix Llobregat
Ricard Vinyals, corresponsal del Baix Penedès des de l'any 2000
Sofia Cabanes, corresponsal a les Terres de l'Ebre
Oriol Mondéjar, corresponsal del Vallès Oriental
Alba López, corresponsal del Garraf
Josep Ferrer, corresponsal durant 14 anys del Baix Llobregat
Ricard Vinyals, corresponsal del Baix Penedès des de l'any 2000
Sofia Cabanes, corresponsal a les Terres de l'Ebre
Oriol Mondéjar, corresponsal del Vallès Oriental
Alba López, corresponsal del Garraf
Carme Bonet, corresponsal de l'Alt Urgell
